Aquesta nit a TV3 emeten la pelicula "el Perfum, historia d'un assassí", ja fa 4 anys que vaig participar en aquest rodatge, concretament a l'escena de "l'orgia d'amor", i cada vegada que veig alguna imatge de la pelicula m'entra una dolça sensació, un dolç record, malgrat el temps que ha passat.
I es que la experiencia, per els que vem tenir el privilegi de poder viure-la, va ser inoblidable, més enllà de la particularitat d'haver de rodar l'escena a pel, realment es va fer realitat el missatge que intentava transmetre el director, que la gent, a l'olor del "perfum" creat per Grenuille, sentia un amor incondicional e indescriptible per tothom qui tenia al voltant.
El fet de rodar precisament despullats, nus també de paraules, lliures de qualsevol pista que pogués indicar qui erem , o d'on procediem (i procediem de tosts els ámbits, no només de l'actoral) guiats només per la intuïció, i per les mirades complices que afirmaven, o be negaven l'acostament i l'atracció d'uns amb els altres, recolçats en el suau i amorossisim coixi sonor del tema "light" de la banda sonora de "la delgada linea roja" que feia facilisima l'entrada en l'estat idoni, la delicada i bona conducció i direcció de "la fura dels baus" , el bon temps,i les llargues hores d'espera compartides entre tants, va fer que es crees un clima de complicitat, respecte i confiança absolutament especial e irrepetible.
Ens vem contagiar tots d'aquest esperit amorós, del més gran al més jove (erem 750 homes i dones de 18 a 70 anys ) també de l'esperit reivindicatiu (ens pagaven poc per la quantitat d'hores de rodatge que haviem de suportar, i pel fet de mostrar-nos despullats) així que vem fer un conat de tall del rodatge fins que vem aconseguir que ens paguessin més.
Vem fer amistats que perduren fins a dia d'avui , i vem acabar tots amb la sensació de que mai, mai es tornarien a donar unes circumstancies com aquestes, que una experiencia així era irrepetible.I pensar que quasi m'ho perdo pel meu prejudici de no voler fer d'extra!! (em sento com un ingenier que li diuen de fer de paleta...) sort que tan sols un dia abans d'acabar el plaç del casting 3 persones de 3 àmbits força diferents em van trucar dient que m'hi presentes, vaig pensar "aixó és un senyal, ves-hi" ...i en bona hora que hi vaig anar!... Ai, si mai hagués imaginat que la cosa aniria així, que l'experiencia seria tan profunda, especial i enriquidora, també hagués avisat a totes les meves amistats perque es presentessin aquell dia al casting amb mi... llastima...que hi farem...
